La successió de Fibonacci és la següent successió infinita de nombres naturals:
0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55,89,144…
Aquesta succesió s’inicia amb 0 i 1 y a partir d’ahí es continua amb la suma dels dos nombres anteriors.
Abans de que Fibonacci escriguera el seu treball, aquesta successió ja va ser empleada per alguns matemàtics indis.
També va ser usada com a solució del problema de la cria de conills: Un home tenia una parella de conills i volia saber quantes cries i tindrien aquests conills en un mes, si el normal era que una parella de conills (després de haver passat un mes de vida, que es la edat amb la que poden començar a engendrar) tinguera dos cries per mes (un xic i una xica), i el segon mes, els nascuts tenir també dos cries.
És a dir, serveix per calcular quants conills tindrà una parella en un mes si aquests es reprodueixen contínuament.
La fórmula escrita de la successió de Fibonacci seria:
A(sub n) = A(sub n-1) + A(sub n -2)
En la naturalesa:
En la successió ramificada dels arbres trobàrem també aquesta successió, en els punts del tall en el que es posen les fulles y les rames…
Però també n’hi ha una cosa curiosa en aquesta successió, la majoria de les flors tenen 3,5, 8, 13, 21, 34, 55 o 89 pètals.
També les fulles de les plantes que fan falta per donar una volta sencera al tall d’una planta segueixen nombres de Fibonacci (3, 5, 8, 13…)
També es curiós que els mascles d'un rusc d'abelles tenen un arbre genealògic que compleix amb esta successió. El fet és que els ganduls, el mascle de l'abella, no té pare (1), però sí que té una mare (1, 1), dos iaios, que són els pares de la reina (1, 1, 2), tres bes iaios, ja que el pare de la reina no té pare (1, 1, 2, 3), cinc rebesiaios(1,1,2,3,5) y així successivament complint amb la successió de Fibonacci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario